LA MATÈRIA I L'ENERGIA ALS ECOSISTEMES

La matèria i l'energia són molt importants per als éssers vius, ja que les necessiten per a créixer, reproduir-se o renovar parts del seu cos.

Aquesta matèria i energia va passant d'uns organismes a altres a mesura que uns serveixen d'aliment a altres i així es formen les anomenades xarxes o cadenes tròfiques.

L'aliment és la forma que tenen els éssers vius d'obtenir aquesta matèria i energia, l'alimentació és vital per a tots.

L' exemple més il.lustratiu d'una xarxa tròfica és el següent:


                                    Herba------------Llagosta-----------Serp--------Arpellot de marjal

És a dir, un organisme productor, un consumidor primari i un o dos consumidors secundaris.

En definitiva, les xarxes tròfiques són naturals, el cicle de la vida. Per què? Doncs, perquè la matèria passa del sòl a les plantes i d'elles a la resta d'animals. Quan un ésser viu mor, torna al sòl i a ser utilitzat per les plantes altra vegada, prèvia descomposició a càrrec dels descomponedors. La matèria torna a utilitzar-se moltes vegades: és el cicle de la matèria, un cicle tancat.
D'altra banda, l'energia es captada del Sol, comsumida i mai més emprada pels éssers vius: l'energia és unidireccional.Aquest flux d'energia és l'essència de la vida.

RELACIONS ENTRE ELS ÉSSERS VIUS D'UN ECOSISTEMA

En qualsevol ecosistema, ja siga un bosc, la sabana o un desert, els éssers vius es relacionen entre si de manera múltiple.

Les principals relacions són:

        - d'alimentació: on uns s'alimenten d'altres-----------xarxes tròfiques.

        - de competència: la típica imatge de dos mascles barallant per una femella.

       - de cooperació: els estruços tenen una vista molt bona i s'associen amb les zebres, que tenen bona oïda, per alertar-se mútuament de l'arribada de depredadors. Més proper tenim l'exemple dels anomenats esplugabous, que mengen puces o paràsits del llom de la vaca o bou. Així, a més d'alimentar-se, ajuden el bou en la seua neteja.

En general, la relació més important és la d'alimentació. En funció de com aconsegueixen l'aliment, podem trobar als productors (plantes i algues, que produeixen el seu aliment gràcies a la fotosíntesi) i els consumidors (s'alimenten d'altres éssers vius).

Existeixen diferents tipus de consumidors:

. Primaris: els herbívors, s'alimenten de plantes. Segon nivell tròfic. Exemple: l'ovella.

. Secundaris: s'alimenten d'herbívors. Tercer nivell tròfic. Exemple: la rabosa.

- Terciaris: són els grans depredadors, s'alimenten dels anteriors. Exemple: el lleó.

- Carronyers: s'alimenten de cadàvers d'animals morts. Exemple: els voltors.

- Paràsits: s'alimenten d'altres éssers vius sense matar-los. Exemple: els mosquits.

Els descomponedors s'alimenten de matèria orgànica animal o vegetal morta. Exemple: els cucs de terra.

HÀBITAT I NÍNXOL ECOLÒGIC

Aquests són altres dos conceptes que cal conèixer donada la seua importància:

- Hàbitat: És el lloc on un organisme viu i on troba el seu aliment, és a dir, on troba les condicions perfectes per créixer, sobreviure i reproduir-se. És el conjunt de biòtops d'una espècie.

Per exemple, un desert pot ser l'hàbitat d'una sargantana però difícilment ho és d'un lleó, ja que aquest no trobaria aliment fàcilment.

Per altra banda, cal tenir en compte que tots els hàbitats poden modificar-se en funció de diferents fenòmens meteorològics i l'acció humana. És a dir, que avui un animal tinga un determinat hàbitat no vol dir que visca allí per sempre i viceversa.

- Nínxol ecològic: és la funció que desenvolupa una espècie dins de l'ecosistema. En definitiva, és el conjunt d' interrelacions que un organisme manté amb el seu medi físic i amb organismes veïns, el qual deriva en la posició que ocupa dins l'ecosistema.

Sembla difícil la diferència entre hàbitat i nínxol ecològic...amb aquest exemple ho resoldràs fàcilment: l'hàbitat d'un gat salvatge són els boscos caducifolis de muntanya i el seu nínxol és el de ser caçador nocturn de rosegadors.

El conjunt d'herbívors que mengen fulles situades a la mateixa alçada pertanyen al mateix nínxol ecològic, però una girafa i una zebra, no, ja que mengen fulles situades a diferent altura.

BIÒTOP I BIOCENOSI

Els ecosistemes són el nivell més complexe d'organització dels éssers vius que coneixem.

Cada ecosistema està integrat pel conjunt d'éssers vius que viuen a un lloc determinat, les relacions entre ells i amb el medi on viuen.

Podem trobar ecosistemes de diferent grandària: grans com la mar Mediterrània o petits com una roca.

Saps quin és l'ecosistema més gran? La biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra.

L'equació que defineix un ecosistema és la següent:

                                                    Ecosistema: Biòtop + Biocenosi

El medi físic on es troba l'ecosistema s'anomena biòtop i el conjunt d'éssers vius que habiten en aquest biòtop és la biocenosi.

Per altra banda, per definir un ecosistema es parla sempre de components abiòtics i biòtics.

Els components abiòtics són:

       - el biòtop: de medi aeri o aquàtic

       - el substrat: superfície on es desplacen o fixen els éssers vius

       - els factors abiòtics: factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop, com          són el sòl, la llum, la temperatura, la salinitat, la humitat, etc.

Els components biòtics són:

       - la biocenosi: tots els organismes que són de la mateixa espècie i que viuen al mateix lloc                      formen poblacions. El conjunt d' aquestes poblacions forma les comunitats o biocenosi.

      - les relacions de la biocenosi: poden existir entre individus d'una mateixa espècie                                   (intraespecífiques) o entre individus de poblacions diferents (interespecífiques).