ELS USOS TRADICIONALS I LA CULTURA DELS NOSTRES POBLES

Ja hem vist abans que la caça i la pesca, a més del cultiu de plantes de saladar per obtenir sosa i fer sabó, han estat part dels aprofitaments que l'home ha fet dels aiguamolls i que han format part de la seua cultura i tradició.

Però no solament les zones humides han estat les úniques aprofitades per l'home i que han influït en la seua història.

Els ecosistemes han portat a l'home i als seus pobles a ser el que són. Per exemple, solament hem de fixar-nos en les localitats de l'interior, com Banyeres de Mariola o Alcoi. Ací, a les serres de Mariola i el carrascar de la Font Roja podem trobar quasi intacte el millor exemple d'ecosistema de bosc mixt mediterrani.

Els antics pobladors d'aquestes terres van saber aprofitar tot el que aquests llocs els brindava i, per això, van sorgir molts oficis nous. Els nevaters construïen per l'època de neus les caves, on l'emmagatzemaven en forma de gel i després es transportava als pobles on el feien servir per conservar aliments, fer gelat, refredar begudes, etc. L'economia local en part es basava  en la venda de gel i, avui dia, podem trobar a les serres moltes caves, que formen part del patrimoni cultural alacantí. A Xixona hi havia molts ametllers, i gràcies a l'ametlla i al gel que arribava de la muntanya, va començar la indústria del gelat (gelaters).

Altre ofici gairebé perdut era el de carboner o calciner: els primers, aprofitant la fusta de carrasca, la cremaven dins la carbonera per a obtenir carbó per planxar, calefacció, etc. Els segons obtenien calç  al forn de calç per emblanquinar parets, desinfectar aigües d'aljubs, etc.

Com veiem, un ecosistema és capaç de desenvolupar pobles, dinamitzar econòmicament zones, donar un sou a les famílies, entre altres.

Però, si volem treure-li profit per sempre, cal prendre mesures de conservació i protecció.