Cada vegada és més important la idea que el manteniment dels usos ramaders i agrícoles són fonamentals per conservar la natura, per evitar que desapareguen els ecosistemes artificials als quals han donat origen.
Artificials? Doncs, sí. L'ésser humà, cercant el seu profit, ha transformat tot el paisatge, per a cultivar més terres, ampliant la zona de cultius. Totes aquestes transformacions han derivat en l'aparició de nous ecosistemes amb, lògicament, un origen artificial.
Artificials? Doncs, sí. L'ésser humà, cercant el seu profit, ha transformat tot el paisatge, per a cultivar més terres, ampliant la zona de cultius. Totes aquestes transformacions han derivat en l'aparició de nous ecosistemes amb, lògicament, un origen artificial.
Aquests ecosistemes artificials ocupen actualment la major part del territori: els boscos originals van ser substituïts per pasturatges i cultius cerealistes, fent desaparèixer la fauna forestal i afavorint l'expansió de plantes i animals associats a aquest tipus d'ambients desboscats.
Els usos tradicionals han estat una peça fonamental per a la conservació i manteniment de les zones humides, ecosistemes de gran valor ecològic i paisatgístic.
Des de temps immemorials, la caça i la pesca en aquestes zones ha estat la principal font de riquesa de les gents dels voltants, que obtenien aliment, i a més, tenien al seu abast terres fèrtils on poder conrear.
Al sud d'Alacant era molt important el cultiu de plantes de saladar als voltants dels aiguamolls. La pedra de sosa s'obtenia de cremar en clots fets a terra aquest tipus de plantes, anomenades < barrelles >. La pedra obtinguda era de molt bona qualitat, tant que els francesos venien ací per comprar-la i fer sabó a Marsella, on ha seguit la tradició. A Elx existia una industria sabonera molt important, però s'ha perdut avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada