BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS A CASA

La conservació del medi ambient és una tasca de tots, encara que han estat les institucions les encarregades de fer servir normes, sancions o establir vigilància, per promoure comportaments més respectuosos amb l'entorn.

Necessitem ciutadans que porten un estil de vida ecològicament responsable i aquesta és la raó de moltes de les campanyes de conscienciació ciutadana que s'han fet.

Com a ciutadans responsables, és a la nostra mà, posar en pràctica actituds afavoridores de la conservació i protecció del medi. No cal recordar que moltes d'aquestes accions positives tenen importants repercussions en la nostra salut i la dels nostres veïns.

Des de les nostres cases podem realitzar bones pràctiques ambientals i conscienciar de la nostra responsabilitat ambiental als que ens envolten.

Però, què podem fer?

Hi ha infinitat de coses...Per exemple, consumir de forma responsable, elegint productes de qualitat i evitant l'abús de borses, embolcalls i altres residus. També es pot fer un control del consum d'energia, que moltes vegades, procedeix de fonts no renovables, consumir aigua de forma racional o rebutjar les piles usades, envasos de vidre, el paper o els plàstics als seus contenidors corresponents x reciclar...

Gràcies a aquesta acció de reciclatge de materials, la nostra economia es veu activada, atès que han sorgit empreses que es dediquen a emprar-los per fabricar diferents productes, com pasarel.les de platja, amb plàstic reciclat i deixant de costat la utilització de la fusta.

LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Hem vist abans que la intensa humanització del territori ha transformat el paisatge, afavorint unes espècies en comptes d'unes altres. Però aquest territori és un recurs limitat i, per això, cal promoure sempre un ús del medi des de la racionalitat, el respecte i la sostenibilitat.

Tots hem vist com es fa una tala indiscriminada d'arbres a l'Amazones, com es cremen boscos per crear més terres de cultiu, per oferir-les a la ramaderia o per construir, destruint el pulmó de la Terra.

Aquestes accions, de vegades molt llunyanes, ens afecten a tots els que vivim en aquest planeta. Però tot no són actuacions incorrectes.

Un exemple, proper a nosaltres, del bon ús del territori i els ecosistemes el trobem a les zones humides. No fa molt temps, els aiguamolls eren considerats llocs insalubres i injuriats per l'home, el motiu?, eren focus de transmissió de malalties, com la malària a través dels mosquits.

Però, a poc a poc, es van dessecar, es van conrear i van donar lloc a espais amb gran valor ecològic, d'on l'home ha tret profit. La pesca o la caça sostenible que es fa als aiguamolls és una forma de conservació del medi i, a les zones humides del nostre voltant, una ferramenta imprescindible per a la protecció dels valors històrics, culturals i socioeconòmics de la nostra societat.

Protegir els usos tradicionals és una forma de protegir el nostre medi ambient.

ELS USOS TRADICIONALS I LA CULTURA DELS NOSTRES POBLES

Ja hem vist abans que la caça i la pesca, a més del cultiu de plantes de saladar per obtenir sosa i fer sabó, han estat part dels aprofitaments que l'home ha fet dels aiguamolls i que han format part de la seua cultura i tradició.

Però no solament les zones humides han estat les úniques aprofitades per l'home i que han influït en la seua història.

Els ecosistemes han portat a l'home i als seus pobles a ser el que són. Per exemple, solament hem de fixar-nos en les localitats de l'interior, com Banyeres de Mariola o Alcoi. Ací, a les serres de Mariola i el carrascar de la Font Roja podem trobar quasi intacte el millor exemple d'ecosistema de bosc mixt mediterrani.

Els antics pobladors d'aquestes terres van saber aprofitar tot el que aquests llocs els brindava i, per això, van sorgir molts oficis nous. Els nevaters construïen per l'època de neus les caves, on l'emmagatzemaven en forma de gel i després es transportava als pobles on el feien servir per conservar aliments, fer gelat, refredar begudes, etc. L'economia local en part es basava  en la venda de gel i, avui dia, podem trobar a les serres moltes caves, que formen part del patrimoni cultural alacantí. A Xixona hi havia molts ametllers, i gràcies a l'ametlla i al gel que arribava de la muntanya, va començar la indústria del gelat (gelaters).

Altre ofici gairebé perdut era el de carboner o calciner: els primers, aprofitant la fusta de carrasca, la cremaven dins la carbonera per a obtenir carbó per planxar, calefacció, etc. Els segons obtenien calç  al forn de calç per emblanquinar parets, desinfectar aigües d'aljubs, etc.

Com veiem, un ecosistema és capaç de desenvolupar pobles, dinamitzar econòmicament zones, donar un sou a les famílies, entre altres.

Però, si volem treure-li profit per sempre, cal prendre mesures de conservació i protecció.

ECOSISTEMES ARTIFICIALS I APROFITAMENT

Cada vegada és més important la idea que el manteniment dels usos ramaders i agrícoles són fonamentals per conservar la natura, per evitar que desapareguen els ecosistemes artificials als quals han donat origen.

Artificials? Doncs, sí. L'ésser humà, cercant el seu profit, ha transformat tot el paisatge, per a cultivar més terres, ampliant la zona de cultius. Totes aquestes transformacions han derivat en l'aparició de nous ecosistemes amb, lògicament, un origen artificial.

Aquests ecosistemes artificials ocupen actualment la major part del territori: els boscos originals van ser substituïts per pasturatges i cultius cerealistes, fent desaparèixer la fauna forestal i afavorint l'expansió de plantes i animals associats a aquest tipus d'ambients desboscats.

Els usos tradicionals han estat una peça fonamental per a la conservació i manteniment de les zones humides, ecosistemes de gran valor ecològic i paisatgístic.

Des de temps immemorials, la caça i la pesca en aquestes zones ha estat la principal font de riquesa de les gents dels voltants, que obtenien aliment, i a més, tenien al seu abast terres fèrtils on poder conrear.

Al sud d'Alacant era molt important el cultiu de plantes de saladar als voltants dels aiguamolls. La pedra de sosa s'obtenia de cremar en clots fets a terra aquest tipus de plantes, anomenades < barrelles >. La pedra obtinguda era de molt bona qualitat, tant que els francesos venien ací per comprar-la i fer sabó a Marsella, on ha seguit la tradició. A Elx existia una industria sabonera molt important, però s'ha perdut avui dia.

LA MATÈRIA I L'ENERGIA ALS ECOSISTEMES

La matèria i l'energia són molt importants per als éssers vius, ja que les necessiten per a créixer, reproduir-se o renovar parts del seu cos.

Aquesta matèria i energia va passant d'uns organismes a altres a mesura que uns serveixen d'aliment a altres i així es formen les anomenades xarxes o cadenes tròfiques.

L'aliment és la forma que tenen els éssers vius d'obtenir aquesta matèria i energia, l'alimentació és vital per a tots.

L' exemple més il.lustratiu d'una xarxa tròfica és el següent:


                                    Herba------------Llagosta-----------Serp--------Arpellot de marjal

És a dir, un organisme productor, un consumidor primari i un o dos consumidors secundaris.

En definitiva, les xarxes tròfiques són naturals, el cicle de la vida. Per què? Doncs, perquè la matèria passa del sòl a les plantes i d'elles a la resta d'animals. Quan un ésser viu mor, torna al sòl i a ser utilitzat per les plantes altra vegada, prèvia descomposició a càrrec dels descomponedors. La matèria torna a utilitzar-se moltes vegades: és el cicle de la matèria, un cicle tancat.
D'altra banda, l'energia es captada del Sol, comsumida i mai més emprada pels éssers vius: l'energia és unidireccional.Aquest flux d'energia és l'essència de la vida.

RELACIONS ENTRE ELS ÉSSERS VIUS D'UN ECOSISTEMA

En qualsevol ecosistema, ja siga un bosc, la sabana o un desert, els éssers vius es relacionen entre si de manera múltiple.

Les principals relacions són:

        - d'alimentació: on uns s'alimenten d'altres-----------xarxes tròfiques.

        - de competència: la típica imatge de dos mascles barallant per una femella.

       - de cooperació: els estruços tenen una vista molt bona i s'associen amb les zebres, que tenen bona oïda, per alertar-se mútuament de l'arribada de depredadors. Més proper tenim l'exemple dels anomenats esplugabous, que mengen puces o paràsits del llom de la vaca o bou. Així, a més d'alimentar-se, ajuden el bou en la seua neteja.

En general, la relació més important és la d'alimentació. En funció de com aconsegueixen l'aliment, podem trobar als productors (plantes i algues, que produeixen el seu aliment gràcies a la fotosíntesi) i els consumidors (s'alimenten d'altres éssers vius).

Existeixen diferents tipus de consumidors:

. Primaris: els herbívors, s'alimenten de plantes. Segon nivell tròfic. Exemple: l'ovella.

. Secundaris: s'alimenten d'herbívors. Tercer nivell tròfic. Exemple: la rabosa.

- Terciaris: són els grans depredadors, s'alimenten dels anteriors. Exemple: el lleó.

- Carronyers: s'alimenten de cadàvers d'animals morts. Exemple: els voltors.

- Paràsits: s'alimenten d'altres éssers vius sense matar-los. Exemple: els mosquits.

Els descomponedors s'alimenten de matèria orgànica animal o vegetal morta. Exemple: els cucs de terra.

HÀBITAT I NÍNXOL ECOLÒGIC

Aquests són altres dos conceptes que cal conèixer donada la seua importància:

- Hàbitat: És el lloc on un organisme viu i on troba el seu aliment, és a dir, on troba les condicions perfectes per créixer, sobreviure i reproduir-se. És el conjunt de biòtops d'una espècie.

Per exemple, un desert pot ser l'hàbitat d'una sargantana però difícilment ho és d'un lleó, ja que aquest no trobaria aliment fàcilment.

Per altra banda, cal tenir en compte que tots els hàbitats poden modificar-se en funció de diferents fenòmens meteorològics i l'acció humana. És a dir, que avui un animal tinga un determinat hàbitat no vol dir que visca allí per sempre i viceversa.

- Nínxol ecològic: és la funció que desenvolupa una espècie dins de l'ecosistema. En definitiva, és el conjunt d' interrelacions que un organisme manté amb el seu medi físic i amb organismes veïns, el qual deriva en la posició que ocupa dins l'ecosistema.

Sembla difícil la diferència entre hàbitat i nínxol ecològic...amb aquest exemple ho resoldràs fàcilment: l'hàbitat d'un gat salvatge són els boscos caducifolis de muntanya i el seu nínxol és el de ser caçador nocturn de rosegadors.

El conjunt d'herbívors que mengen fulles situades a la mateixa alçada pertanyen al mateix nínxol ecològic, però una girafa i una zebra, no, ja que mengen fulles situades a diferent altura.